D'un temps ençà, d'una banda a causa dels canvis atmosfèrics i de l'altra pel forat de la capa d'ozó, han augmentat el càncer de pell i el fotoenvelliment

La incidència mundial del càncer de pell és de més de 2.000.000 de persones al món. L'increment d'aquesta malaltia i del fotoenvelliment està associat estretament a l'exposició al sol. Hi ha dades que evidencien aquesta relació amb les làmpades bronzejadores, tot i que això últim no està del tot confirmat.

Des de fa uns quants anys, tots fem servir -o almenys ho hauríem de fer- fotoprotector solar una substància que en la seva composició inclou filtres solars.

Els filtres solars ens han de protegir:

- De les radiacions UVB: causants de l'eritema i fins i tot de butllofes amb descamació superficial i de la "veritable pigmentació" amb formació de melanina.

- De les radiacions UVA: causants de la denominada "pigmentació directa". No produeixen eritema però com que penetren de manera més profunda a la dermis poden produir a mitjà o a llarg termini fenòmens com elastosi, envelliment, taques i càncer cutani.

- De les radiacions IR: responsables de l'efecte de calor del sol, i que fan augmentar la capacitat de les radiacions UV.

Per comprar un filtre cal tenir present:

1) El tipus de pell ja que el filtre ha de ser cosmèticament acceptable. Hi ha diferents formes de presentació: oli, loció, llet o crema.

2) El fototipus. Depenent de les diferents maneres de reaccionar de la pell enfront del sol, hi ha una classificació del doctor Fitzpatrick segons la qual el fototipus mediterrani pertany al tipus III, és a dir, són pells que es cremen moderadament i es bronzegen. Això ens exigeix una protecció màxima-extra entre 6 i 15 (mètode COLIPA).

El mètode COLIPA està considerat com l'estàndard europeu per a la determinació dels filtres solars enfront de les radiacions UVB. Per aquest mètode s'han de regir les etiquetes dels fotoprotectors, però no tots els laboratoris ho fan.

És molt important que en aquesta mateixa etiqueta consti la protecció enfront dels UVA i els infrarojos, per als quals no hi ha cap mètode internacional que unifiqui criteris.

3) La resistència a l'aigua. Hi ha dues classificacions al respecte:

- Water-resistant: quan el fotoprotector no perd la seva capacitat protectora després de 40 minuts de romandre a '?aigua de manera continuada.

- Waterproof: quan supera els 80 minuts.

Quant a la forma d'ús i un cop seleccionat el tipus de fotoprotector:

- Cosmètic compatible amb la pell.

- Amb un filtre adequat al fototipus.

- Resistent a l'aigua.

El filtre s'ha d'aplicar:

- Trenta minuts abans de l'exposició solar.

- Amb la pell neta i eixuta.

- Davant del mirall per assegurar-nos-en un repartiment uniforme i generós, sense deixar desprotegida cap zona de les que seran exposades.

- A la platja o a la piscina s'ha de repetir l'acció cada dues hores d'exposició continuada, especialment si ens hem estat banyant o hem suat.

- A la neu hem d'augmentar el filtre solar fins a una protecció "ultra" de més de 15, ja que cada 1.000 metres d'alçada les radiacions augmenten un 20 %, i a més a més la neu reflecteix fins a un 80 % de les radiacions que rep. Aquesta radiació s'uneix així a la radiació directa del sol, i es potencia.

- Vida urbana: s'han de fer servir hidratants que portin associat a la seva fórmula un filtre solar. Això ens en facilita l'ús per endarrerir el fotoenvelliment. S'ha de col·locar en primer lloc una crema hidratant i a sobre la protecció.

- Enfront d'una lesió(una cicatriu recent, una cremada, una taca, etc.): per evitar-ne la pigmentació, ens hem de posar protecció "ultra" de més de 15 directament sobre la pell neta de la zona afectada.

Els nivells de filtre solar aconsellats en aquesta pàgina estan regits pel mètode COLIPA.